Osteopatia infantil

La osteopatia pediàtrica és l'osteopatia que tracta des del naixement fins a la pubertat. Durant l'evolució i el desenvolupament de l'organisme poden donar-se una sèrie d'alteracions i patologies que afecten diverses estructures del cos del nen. 

També durant l'embaràs i la vida intrauterina es donen tensions que repercuteixen en el desenvolupament fetal.  

És una diciplina molt coneguda per la seva eficàcia i prevenció, camí que va iniciar la Dra. Viola Frymann a EEUU.

Hi ha moltes circumstàncies que repercuteixen a la salut del bebè des del part que no sigui del tot natural com per exemple: volta del cordó al voltant del coll, patiment fetal, trencament prematura de la bossa, ús de fòrceps o ventosa per la srotida, encaixament prollongat del crani del bebè en el canal del part, presentació del bebè en una posició difrent pr sorti, part per cesàrea, que l'epidural impedeixi a la mare dirigir les contraccions, etc. Aquestes circumstàncies poden provocar que, a vegades, aquests nens tardin a succionar o no tinguin força per menjar, que plorin sense parar o que siguin molt sensibles a qualsevol estímul, o un excés de vòmit, estrenyiment-gasos, torticulis, dificultats respiratories, excés de mocositats, asimetries al cap, etc. 

Amb el temps, veiem símptomes com: trastorns visuals que dificulten l'aprenentatge en el colegi, dificultat d'atenció, hiperactivitat, escoliosis posturals, peus esquino-varo, sinusitis, alèrgies, etc. 

La teràpia craneo-sacral intenta diagnosticar, prevenir, recuperar, relaxar i corregir certes estructures de forma suau, respectuosa i pacient buscant l'equilibri global del cos i d'aquí el propi cos té la capacitat d'autocorrecció i autocuració natural. 

 

Què tractem amb l'Osteopatia?

Tractem patologies comunes que afecten que treballem sobre els diferents sistemes: les fibres òsees del crani, el sistema craneo-sacra, el sistema visceral, etc. Per suposat no oblidem el tractament de l'embarassada i els seus trastorns, tenint en compte que pot estar perturbant el desenvolupament normal del fetus. 

En el tractament ens basem amb tècniques sutils, plàcids, dolços i molt respectuosos cap a la naturalesa del bebè o del nen. El bebè haurà de reaccionar positivament als estímuls induits per l'osteopata. 

Els bebès-nens moltes vegades presenten dolors i símptomes que els pares es mostren preocupats davant aquestes situacions i no saben què fer per intentar solucionar els problemes que presenten ja que el principal problema és que no parlen i no poden exlicar el que els hi passa com pr exemple: moltes vegades el bebè no dorm bé, plora continuament, està restret, pateix còlics, problemes respiratoris, es mouen molt, no volen menjar, vomiten, excés de mucositats, alèrgies ,etc. És important intentar solucionar el problema que pateixen ja que s'irriten, s'alteren, s'estressen i es deprimeixen, no només s'ha de paliar el trastorn sino prevenir les seqüeles que puguin repercutir en el seu equilibri i bon desenvolupament de l'organisme. 

 

Sobre quins sistemes i estructures tractem?

- Crani i sacre del recén nascut per problemes en el part i en el desenvolupament de l'embaràs.
- Sistema múscul-esquelètic. 
- Sistema neurològic 
- Sistema visceral.
- Sistema metabòlic i hormonal.
- Sistema respiratori i cardiovascular.
- Sistema neurovegetatiu.

 

Quins trastorns i patologies infantils tractem? 

- Deformitats craneals a causa del part o de traumatisme com: plagiocefalia, hidrocefalia, macrocefalia, microcefalia, lesions dels pars craneals, compressions, impresió basilar, etc.) 

- Lesions de l'aparell locomotor: luxació i subluxació congènita de cadera, torticolis congènites, problemes musculars (contractures, torticolis, tensions del cos, etc), traumatismes craneoencefàlics, problemes articulars, artrogriposis múltiple congènita, síndrome de Marfan i de Morquio, etc. 

- Trastorns de l'aparell digestiu: còlics, estrenyiment, refluxes-vòmits, gasos-flatulències, diarrees, invaginació intestinal, etc. 

- Alteracions respiratòries, excés de mucositat, refredats, tos, sinusitis, rinitis, fibrosis quística, bloqueig del múscul del diafragma. 

- Auditus-oida mitja: otitis mitja de repetició, brunzits, alteració vestibular, etc. 

- Problemes visuals: obstrucció del conducte llagrimal, estrabismes, reducció del camp visual, ull vago, alteracions de l'equilibri. 

- Alteracions del desenvolupament psicomotor-cognitiu, problemes de comportament-conducta i aprenentatge, hiperactivitat.

- Estas de nerviosisme, tensions emocionals, alteracions de son, conflictes socials, bloquejos del diafragma. 

- Lesions propies del peu com peu zambo-esquino-varo, torsió tibial i femoral, turmell valgo, problemes amb la biomecànica al caminar, anomalies a la trepitjada.

- Desequilibris posturals, escoliosis, trastons a l'equilibri. 

- Mala oclusió dental, desequilibris a l'articulació tempro-mandibular, alteracions del desenvolupament de l'ós de la mandíbula o maxilar. 

- Cefaleas i migranyes. 

- Patologia neurològica com: espina bífida, hidrocefalia, paràlisis cerebral infantil, malformació de Arnold Chiari, Siringomelia, paràlisis dels nervis oculomotors. 

- Sequeles postquirúrgiques o prevenció de sequeles postquirúrgiques: cicatrius posquirúrgiques, rehabilitacio postquirúrgica.